Tatxo Benet: empresa, periodisme i intel·ligència artificial
Catalunya i el paper de FEMCAT
Tatxo Benet explica que Catalunya afronta reptes en habitatge, educació i infraestructures, a més d’un infrafinançament i una manca d’inversió estatal. Com a president de FEMCAT, defensa el paper de l’empresa en l’activitat econòmica i la distribució de la riquesa. La fundació treballa amb una mirada a mitjà i llarg termini i promou la col·laboració entre empreses, universitats, escoles i periodisme, així com la transferència del coneixement cap a les empreses.
Parla també del Fòrum FEMCAT i n’explica el lema, vinculat al compromís, el coratge, la complicitat i Catalunya. Entre les persones que hi anuncia hi ha Sanna Marin, Pol Entràs, un referent coreà en transferència de coneixement i el filòsof Daniel Innerarity.
Mediapro, la llibreria Ona i l’art
Benet explica que va deixar Mediapro amb normalitat, després de decidir que no volia continuar cinc anys més com a conseller delegat. Valora que l’empresa, fundada a Catalunya, es convertís en una multinacional del sector audiovisual, i atribueix una part important del seu èxit a haver reunit un equip amb professionals d’aquí i de fora.
També explica que va participar en la creació d’una llibreria Ona més gran per ajudar-la quan travessava dificultats, i que li agrada l’art contemporani i ha anat formant una col·lecció sense voler presentar-se com a mecenes.
Els canvis en el periodisme i la intel·ligència artificial
A partir de la seva experiència professional, des dels diaris fets amb plom fins a les publicacions digitals, Benet descriu un ofici que ha canviat i s’ha accelerat. Contraposa els processos editorials amb diverses revisions a la publicació de continguts sense controls equivalents, i alerta de la manca de rigor i d’ètica en part de la informació que circula.
Sobre la intel·ligència artificial, considera que pot canviar les redaccions i que hi haurà la temptació de substituir part de la feina periodística per textos generats a partir d’instruccions. També assenyala que la IA amenaça feines qualificades, com les d’advocats, comptables, assessors, consultors, professionals de màrqueting i guionistes. Distingeix la producció de textos de la creació literària i diu que la consciència humana no és substituïble.
Benet comenta, a més, que el llibre ha resistit l’expansió del format electrònic i que, segons la seva percepció, la gent compra i llegeix més llibres.
La gent al centre de l’empresa i el talent català
Davant la pregunta sobre què recomanaria a un empresari, Benet respon que tracti molt bé les persones que treballen amb ell: considera que són el centre de l’empresa i que un bon equip és fonamental. Explica que, quan algú marxava de Mediapro, intentava entendre’n els motius per detectar què es podia haver fet malament.
També reivindica empreses catalanes de diferents mides, incloses empreses mitjanes i poc conegudes que són referents internacionals. Critica que sovint es miri només Barcelona i defensa donar més visibilitat al talent empresarial d’arreu del país.
La percepció de l’empresariat i la redistribució de la riquesa
Al tram final, Benet qüestiona la mala imatge que, segons ell, té l’empresariat català. Argumenta que els salaris que paguen les empreses són una via principal de distribució de la riquesa, juntament amb la funció redistributiva de l’Estat, i sosté que no s’hauria de classificar el col·lectiu empresarial de manera simplista entre bons i dolents.
«Les empreses són la gent que hi treballa. Sempre.» — Tatxo Benet
«El principal redistribuidor de riquesa és l’empresari, perquè és el que paga els sous» — Tatxo Benet