Ildefons Cerdà, de l’Eixample a l’oblit

Els participants parlen d’un cas comentat abans al programa, de la relació del fill amb Joan Pere i d’uns interrogants que voldrien plantejar a Sílvia Taulés.

Els tertulians discuteixen com s’escriu i com s’hauria d’anomenar Joan Pere. Comparen la qüestió amb altres noms i cognoms i defensen que cal respectar la manera com una persona es fa dir.

Abans del butlletí, el programa avança que parlarà d’Ildefons Cerdà, de la seva obra urbanística, de la recuperació de les seves restes i del lloc on van ser dipositades.

El butlletí informa de la trobada entre Donald Trump i Xi Jinping i de les seves declaracions sobre cooperació, competència i intel·ligència artificial. També recull la petició de Zapatero sobre els pèrits de les joies, l’operació sortida i les diades castelleres de Barcelona i Tarragona. En esports, parla de la campanya del Barça per Lamine Yamal, dels partits de seleccions i del debut del Barça a l’Eurolliga. La informació del temps destaca la calor i el contrast tèrmic.

Toni Clapés presenta l’aniversari de la mort de Cerdà i conversa amb Adrià Tarol sobre la seva formació a Barcelona i Madrid. Tarol explica els estudis d’enginyeria, la feina de Cerdà al cos de camins de l’Estat i la seva experiència en obres públiques.

La conversa explica com Josep Bosch va introduir Cerdà en el món de l’urbanisme i com va dedicar deu anys a preparar un pla per ampliar Barcelona. Es descriuen les condicions de la ciutat que volia transformar i la decisió del Ministeri d’imposar el seu pla malgrat la victòria d’Antoni Rovira i Trias al concurs municipal.

Es parla de la marginació i les crítiques que va rebre Cerdà perquè el seu projecte havia estat imposat des de Madrid i perquè era enginyer. També s’expliquen les objeccions a la trama urbana, l’exemple de l’Hospital de Sant Pau i l’oposició dels propietaris a les expropiacions i als espais verds previstos.

Adrià Tarol explica que Cerdà va morir d’un infart a Cantàbria, mentre feia cures, i que va ser enterrat en un cementiri de la zona. La conversa aborda la seva ruïna, que Tarol relaciona amb encàrrecs de l’administració que no li van pagar, i presenta el paper de Fabià Estapé en la recuperació de la seva figura.

Els participants parlen del trasllat de les restes de Cerdà a Barcelona, de l’espera perquè les administracions es posessin d’acord i de la possibilitat que Fabià Estapé les guardés al seu despatx. Expliquen l’enterrament a Montjuïc el 1971, la forma de la tomba i la relació amb el pla original de l’Eixample, així com els canvis en la inscripció.

La conversa situa la tomba a la plaça de l’Esperança del cementiri de Montjuïc i esmenta altres sepultures i figures relacionades amb la ciutat. Tarol exposa la teoria que el cementiri del Poblenou, amb les seves illes i zones enjardinades, podria haver inspirat aspectes del pla de Cerdà. El bloc acaba introduint els intents de retre homenatge a l’urbanista.

Es repassen diversos intents de fer un monument a Cerdà, inclosos el projecte de Pere Falqués i el monument retirat durant les obres de la Ronda del Mig. El programa explica que s’havien encarregat tres propostes i que s’esperava estudiar-les, amb la plaça Universitat com a possible emplaçament. La conversa acaba amb comentaris sobre el pla original, la família de Cerdà i el reconeixement tardà de la seva obra.

Els tertulians comparen la cançó de la Mercè amb el cartell de Cinta Vidal. Un dels participants defensa el cartell i explica que s’hi poden identificar llocs de Barcelona. Després, la conversa es desvia cap a una menció de l’òptica Sanabre.

En la secció d’intel·ligència artificial del senyor Boigues, l’oient Pau Palau pregunta què pot regalar a una amiga que ja té de tot. La conversa inclou bromes sobre el nom de l’oient i sobre els regals que l’amiga ha rebut al llarg dels anys.