Habitatge: mesures, lloguers i oferta de pisos
Actualitat i habitatge
Acampada a la Porta del Sol
Una connexió amb Adrià informa que la Comunitat de Madrid ha donat 48 hores a la delegació del govern espanyol perquè desmantelli l’acampada, i que amenaça d’anar als tribunals. Els convocants no canvien d’opinió. Es comenta que l’Ajuntament i la Comunitat atribueixen molèsties als comerciants, però que l’aixecament de l’acampada no és competència seva.
Anuncis del Govern espanyol i de la Generalitat
En el debat de política general al Parlament, Salvador Illa anuncia un fons de 25 milions d’euros per ajudar persones en risc de desnonament, amb la compra del seu pis per part de la Generalitat. També anuncia compres conjuntes d’habitatges per facilitar l’entrada a persones que volen comprar-ne un.
El programa repassa dos decrets llei del Govern espanyol: un preveu prohibir desnonaments fins al 2030, regular els lloguers de temporada i d’habitacions, limitar la compra d’habitatges per part de fons voltor fins al 2028 i prorrogar alguns contractes; l’altre planteja renovar automàticament els lloguers. S’assenyala que encara cal conèixer-ne la lletra petita i que la renovació automàtica no té el vistiplau de Junts i del PNB.
Marta Rovira i Mari Carmen
S’informa que l’Audiència de Barcelona ha aplicat la llei d’amnistia a Marta Rovira, acusada de desobediència per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre. També s’explica que Mari Carmen, de 87 anys, ha acceptat un acord per tornar al pis del barri del Retiro de Madrid, d’on l’havien desnonada; encara és a l’hospital.
Esports, transport i temps
El butlletí esportiu informa de les molèsties a la cuixa de Rafinha després d’abandonar el partit Austràlia-Brasil, del gol de Hamza amb Egipte, del partit Espanya-Croàcia i de cites de bàsquet. També s’enumeren interrupcions i incidències al metro i a les carreteres per les pluges, i es preveu que el temps millori l’endemà.
Llengua i habitatge: conversa amb Xavier Sala i Martín
Les reflexions de Carme Junyent
Toni Clapés recupera fragments d’una entrevista a la lingüista Carme Junyent sobre l’ús del llenguatge. Junyent defensa parlar «normal» i proposa que els professionals puguin oposar-se a fórmules lingüístiques que consideren incoherents. També sosté que el debat sobre llengua i dones hauria de centrar-se en qui parla, qui és escoltat i qui és interromput, més que en duplicar formes masculines i femenines.
Les mesures d’habitatge i les conseqüències econòmiques
El catedràtic d’Economia de la Universitat de Columbia Xavier Sala i Martín analitza els decrets anunciats pel Govern espanyol. Defensa que cal valorar-ne les conseqüències reals i no plantejar el debat com una oposició entre qui protegeix els vulnerables i qui defensa els propietaris.
Sala i Martín argumenta que l’augment de la demanda d’habitatge sense un augment equivalent de l’oferta fa pujar els preus. Segons la seva anàlisi, prohibir desnonaments, restringir compres o prorrogar contractes podria protegir persones que ja tenen pis, però dificultar l’accés a qui encara en busca i reduir l’oferta de lloguer.
«El problema de fons de l'habitatge és un problema econòmic.» — Xavier Sala i Martín
També examina els possibles efectes dels impostos als pisos turístics, les ajudes als llogaters i els crèdits a interès zero. Sosté que qui acaba assumint un impost depèn del mercat, i qüestiona que subvencionar la compra o el lloguer resolgui la manca d’habitatges si no augmenta l’oferta.
Com a possibles vies per augmentar-la, esmenta construir més habitatges, fer edificis més alts a Barcelona o construir als municipis de l’entorn amb inversió en transport. Considera que les altres mesures poden tenir conseqüències no desitjades.
Propostes de Salvador Illa i debat sobre l’habitatge públic
Adrià Santa Susagna detalla les propostes d’Illa: un fons d’emergència habitacional de 25 milions d’euros, préstecs d’emancipació de fins a 50.000 euros a interès zero per a persones d’entre 18 i 40 anys, i una fórmula de copropietat de la Generalitat per facilitar la compra d’habitatge a persones de més de 40 anys amb ingressos estables.
Sala i Martín qüestiona que aquestes mesures augmentin el nombre total de pisos i sosté que podrien reduir l’oferta de lloguer. Després, el programa contrasta l’objectiu anunciat pel Govern de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030 amb les xifres presentades per la consellera Sílvia Paneque i les objeccions de Lluís Moreno, de la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya. Segons el relat, el Govern compta habitatges acabats i en procés, mentre que els contractistes discuteixen quants són obra nova i assenyalen la manca de solars, els tràmits i les dificultats dels concursos.