Marsella en la literatura catalana
Descobrint Marsella a través de la literatura catalana
En aquest episodi del podcast, el col·laborador Pep Antoni Roig ens porta de viatge a Marsella, una ciutat sovint comparada erròniament i reduïda a tòpics, però que amaga una profunda connexió amb la cultura catalana.
La connexió catalana i el mite de la perillositat
• La frase clau dels catalans en visitar la ciutat és sovint que Marsella és com Barcelona sense els Jocs Olímpics.
• La ciutat carrega amb una fama de perillosa que molts consideren exagerada i injusta.
• Hi existeix un lligam històric real, com demostra el cèlebre Quartier du Catalan i la famosa Platja dels Catalans.
"Milions de lectors d'arreu del món han imaginat Marsella gràcies a Domàs... però molt pocs saben que en aquella imaginació compartida hi ha incrustat un petit fragment de Catalunya."
Autors catalans i la seva visió de Marsella
• Joan Puig i Ferreter: A la seva novel·la autobiogràfica Camins de França, descriu la seva fugida a principis del segle XX i la revelació que va suposar arribar a una metròpoli cosmopolita com Marsella.
• Joan Salvat-Papaseit: A través del seu Poema de la Rosa als llavis i els seus caligrames, evoca el port i la mítica església de Notre-Dame de la Garde amb una visió poètica i somiadora.
• Aurora Bertrana: En els seus articles escrits des de Marsella el 1926 abans d'embarcar cap a la Polinèsia, retrata la vida dels mariners i contraposa la llibertat del mar amb les trampes de terra ferma.